A la part alta de la muntanya, aquest habitatge es reinventa per abraçar una nova manera d’habitar: més oberta, més fluida, més conscient.
El projecte neix de la voluntat d’esborrar fronteres entre estances: cuina, menjador, sala d’estar i rebedor, que es fonen en un sol gest continu i de dotar d’ànima i propòsit cada metre quadrat.

La cuina, concebuda com una sala tècnica silenciosa, cedeix el protagonisme a una gran illa central de color grosella: una peça escultòrica i vibrant, que ordena l’espai i regala el primer “wow” visual en creuar el llindar. Un nucli d’energia cromàtica que estructura els moviments i activa la convivència.

El menjador es banya de llum, abraçat per un gran finestral que emmarca la muntanya com un quadre viu. Allà, una taula rodona trenca la rigidesa geomètrica i afavoreix les trobades, les paraules suaus i el temps compartit. La transició cap a la sala d’estar és natural, gairebé coreogràfica.

L’àrea d’estar s’articula al voltant d’una xemeneia que actua com a cor palpitant. Un sofà generós i dues butaques acollidores creen una atmosfera íntima, pensada per conversar, descansar o simplement mirar com cau el capvespre.

El llenguatge estètic del projecte combina l’eco sobri del neoclassicisme, amb motllures discretes que decoren sense pesar, amb l’honestedat del rústic: fustes vives, textures nobles, formes que respiren. I tot es vertebra a través d’un fil colorista, valent i alegre, que recorre l’espai com un batec continu.

Una llar que mira cap a la natura i s’obre a la vida.
Un refugi vibrant, on cada racó està dissenyat per connectar, inspirar i acollir.